UN ENCONTRE INESPERAT....

ALBENA VATCHEVA ( 1967 ) " AMOR "

                              

UN ENCONTRE

INESPERAT....

Qui ho havia de dir,

que coincidiríem

al mateix carreró

quan ho vam fer la

primera vegada, què

ens vam conèixer...

Tu, ara, un home gran

amb la mateixa mirada

que abans,

amb els teus ulls blaus

que tot ho traspuen:

dos llampecs resplendent

als cels...

Tants i, tants anys sense

saber-ne res l’un de l’altre

i, ens hem agafat de les mans

i, hem recordat un passat

que semblés brodat d’imatges

d’una altra vida...

Hem passejat per totes les

petites travessies del nostre

poble i, ens hem amagat

als mateixos llocs que ho

fèiem quan n’érem gairebé

uns nens....

Encara mantens els teus

cabells blonds i, plens de

rínxols i, rient com tu ho fas,

afegeixes que n’ets un Mag

que mai no envellirà i, 

que si em quedo amb tu, 

tampoc jo ho faré i, 

fem esclafir els riures 

a l’uníson...

Em dius que tu n’ets

el meu company dels estels.

Quina joia més immensa

haver-te trobat en aquests

moments, de la meva vida,

on la melangia plàcidament

s'hi ensenyorava

dels meus sentiments...

Les teves paraules

tan suaus i, tan boniques,

han acaronat la meva pell

i, dolçament em xiuxiueges

què el pitjor ja ha passat,

que per a trobar-nos de nou,

n’havíem de viure antany

les històries més terribles

amb els personatges més

malèfics...

Només amb el propòsit

de valorar tot el que en

aquests moments, ens envolta

de tendresa i, d’amorositat...

I, ens tornem agafar de les mans,

ens fem una abraçada de ben gran

a aquell lloc, on de ben petitons,

ens vam reconèixer com dues

ànimes que sempre s’hi estimarien...

Ens hem retrobat, de bell nou...!

Qui ho hauria de dir...!  

Adela Payá i Prats