 |
| Imatge: www.google.com " Sol, Lluna i Mar " |
CONVERSES ENTRE LA MAR
I, LA LLUNA....
Des de fa uns
dies que la lluna
hi ploriqueja;
entre pells de
paneroles s’arrupeix,
tota emboirada de
fosques tenebres.
Rondalles d’amor
a la mar li n’explica,
tota guarnida de
dol...
El Sol se n’ha
escapolit...!
De la Lluna, ell,
se n’ha eclipsat
i, aquesta, se
n’ha omplert de sanglots
amb molt de
desconsol...
Converses
s’entaulen entre la lluna
i, la mar....
Lluna:
Aquest amant meu,
tot el dia
et sadolla i,
quan vinc a trobar-me’n
amb ell, ja els
seus ulls els ha aclucat...
Mar:
Al cel en deus
tenir uns
quants amants li
respon la mar,
però la Lluna plora que plora,
enterbolint els
paisatges de boires
i, de calitges,
afegint en solfes
d’aflicció:
Lluna:
“ Mai a ningú no
n’he trobat
i, al qui
m’estimo sempre de tu
s’amoroseix...”
Mar:
La Mar amb molt
de clemència
a la lluna li n’aconsella:
“ Si et mires a
sobre de dos espills,
una altra lluna
ataüllaràs,
només has de
descobrir-ne on
és l’altre
mirall...”
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada