Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dimarts, 20 de desembre del 2016

LA SEVA PENOMBRA...



ZDZISLAW BEKSINSKI
 ( 1929-2005 )

 



LA SEVA
PENOMBRA...
!






Una abraçada d’ombra,
amb braços d’entrellum,
fent-te companyia,
murmurant-te a cau d’orella,
sons d’un temps passat.


Una besada de tulipes roges
acaronant-te el rostre,
des del front fins el mentó,
diluviant-te llàgrimes a frec
de la molsa dels teus llavis.


Un anar caminant al voltant
de la casa amb algú al qui, no
hi pots contemplar,
però que sí, que el pots sentir..


I, cal adonar-se’n dels seus
passos, seguint-te pels
 passadissos,
i, quan et detens,
aquesta obaga
també ho fa i, li’n demanes
quina cosa vol, però no et respon.


Quan ja et trobes una mica esgotada
et deixes caure a sobre del selló,
potser amb ganes de fer-ne una migdiada
i, de sobte, notes com una mà
s’hi despenja a sobre dels teus muscles.


Tornes a demanar-li pel seu nom
però no hi ha rèpliques.


Recordes un poema d’un enemic,
encara que en un altre temps,
hi va ser més que un amic i,
aquells versets
que parlaven d’escollir-ne entre la
penombra i, la soledat.


Potser, ara, aquesta penombra, no
se’n vulgui anar i, hagi decidit
quedar-se’n per un temps, ans
que viure en la gèlida solitud.


Una elecció de ben diferent,
a la d'un altre temps, on va optar
per estar-se’n a soles, per por a
arriscar-se’n a estimar de debò.
I, pel que s’hi véu, ara, aquest
espectre, n’ha pres una altra
determinació.


Tal vegada, el meu amic-enemic,
hagi tingut una recaiguda de la
seva malaltia i, he de reconèixer
que m’agradaria acomiadar-me’n
d’ell, malgrat que la seva ànima, ja
hi hagi decidit, partir rumb a uns
altres estels.


Me’l vaig estimar perquè hi vaig
aprendre a veure la part
lumínica de la seva ànima,
no obstant això, ell,
s’entossudia per posar-ne de
manifest, tota la seva porció més
lúgubre i, enfosquida.


Ara rondineja al meu entorn,
tota la seva ànima sencera...!


Sé que d’alguna cosa hi vol
fer-me esment... a dretcient,
que la seva fracció corpòria,
no en sigui conscient, del que
ara mateix, n'és tan evident.


Tant de bo hi pugui
comprendre-la...!






Adela Payá i Prats
⏳⌛


                                
 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada