AMOR RADICAL...

                                            
  
EUSTÁQUIO CARRASCO;“ Homes Nedant Al Fons Marí “
                                             
                                 


                                

AMOR RADICAL..!

Ell, volia una estima feta de globus
emplenats d’airines,
que se’n fugien pels airecels i,
que mai no en tornaria, de nou, a clissar.

S’embadalia per fer-ne esclafir bombolles d’afectes, deixant-li les mans, totes tacades d’escumes escapadisses.

S’engrescava veient com això
que tothom en deia <Amor>
s’escurçava d’arrels
i, com petits arbrissons de Bonsai,
anava retallant-los els seus filaments ancorats al terreny, segons calia.

Encongia les querences de
menudències a ritme, d’un cor
malbaratat i, esprimatxat
que s’hi negava a complaure’s
d’eternitats i, de profunditats.

Als amics els hi deia:
 “ N’era un amor
massa radical...”

Radical: Relatiu o pertanyent a l’arrel.

Ell s’estimava els pseudo sentiments
frugals, aquells, que només s’hi quedaven
relliscant per les pellofes força
llenegadisses..... La pell n’era la seva
frontera i, de la que mai, no hi brollaria ni una sola radicel.la amorosida.

La seva llibertat somniada,
s’hi sostenia surant a sobre de les aigües:
abrigalls cristal·lins de plomes
esblaimades,
sense que cap ni un, el convencés per capbussar-se’n al dessota del fons marí.

I, a tot aquell que li ho insinuava o
li ho esmentava,
irremeiablement, es convertia
als seus llavis, en paraules cofoies,
d'un personatge assetjador.






Adela Payá i Prats