AMNÈSIA...

TOMASZ ALEN KOPERA
( 1976 )
 " L'Home Contra L'Univers


                                   

AMNÈSIA...!

Va oblidar tot allò que sentia
a dintre seu...!

En un rampell, va agafar
els seus sentiments
i, va fer amb ells,
un embolcall força corrugat,
què al fons del rierol,
el va llançar amb un cordill
i, unes quantes pedres a dintre,
entrellucant amb un ànsia feroç
com aquell farcell hi anava
capbussant-se’n lentament.

Mullats d’aigua dolça s’hi varen
dissoldre per sempre i, aquell ésser
s’hi va negar l’amor tostemps,
només jugava als esbarjos
de les imitacions....Un rere l’altre,
sense descans, els empaitava
fins que se’n va fer oblidadís
d’ell mateix.

Un anar vivint, reblert de plagis
i, d’escomeses fingides,
confabulant-se amb els funests,
soterrant veritats
a les àmfores arraconades.

Un anar desfent-s’hi de qui és u,
negant-s'hi entre repiqueigs de cloquers,
anunciant-se en cada so altisonant,
envers la futura desintegració de la
seva pròpia essència.

Un dir <no> continuat,
una i altra vegada
als seus missatges per xifrar,
a la seva ànima, que ja anhelava
tot d’una, que aprengués a ser- hi
una mica savi.

Va desatendre tot allò que sentia
a dintre seu...!

D’arrapa-i-fuig, s’hi va dedicar
a envoltar-se’n de criatures
escapadisses,
i, tan grossa va ser la buidor
que l’enxampava, tan voraç,
què el seu cos s’hi va clafir de fiblons ben afuats.

Ara, a cada passa que hi fa,
un budell es forada
endins de la seva còrpora,
i, tanmateix, hi vulgui dissimular
la seva dolença, se n’ha entossudit
per martellejar-se’n fins a la seva
propera dissipació..







Adela Payá i Prats
🤢👿