APARENÇA...

APARENÇA...!

No cal que s’exhibeixi
entre ventalls de fulles grogues,
enmig de mans corrugades
posant esment en anar
pedalejant mots jovenívols.

Encara que vell, no cregui
que pel fet d’esfullar-ne llibres,
l’elixir de la joventut
l’abillarà de donzell
amb cutis refinat i, cames
enfortides.

Un home ancià d’ulls enfonsats
amb cor de pinyol, tan sols
pot oferir-ne retalls marcits
d’una vida empenyorada
per donar-ne plaer als
cucs de la coïssor.

On millor s’hi pot amagar
les vanes complaences,
pugui ser, entre fulles blanques,
empolsegades per taques d’estalzí;
i així, els qui volen besllumar
d’escrits magistrals, deliren
per fer-li’n un raconet a un fruit
dessaborit, al fons del seu cistell
dels queviures.

Poemes mullats d’elixirs
rancuniosos, s’hi venguin
a cada revolta, dels seus
fantasmes del passat;
aniquilen pureses de les paraules
més consagrades i, tal vegada
menys enteses.

Malgrat l’empeny per abastir
el que no s’hi pot, tant els escrits
rebregats, com els teguments pansits de la pell i, la veu rogallosa,
li mostraran el que vos sou:

Un vellard....volent-ne reviure
històries pretèrites amb un cos
força escarransit..




Adela Payá i Prats