L’AMIC DE L’ESPAI...

                                      
                                     
   
                                            
GUSTAV KLIMT
( 1862-1918 ) " Dánae "
                                       

                                     
                                                

L’AMIC DE L’ESPAI...!

L’amic de l’espai en somnis
em diu que tingui paciència,
que potser més endavant comprengui
el que ara mateix no hi puc clissar.


I, em mostra el seu jardí
curull de flors de cristalls,
de fruits que desconec
i, d’arbres molts semblants als boababs.

Els animals ben estranys per mi,
mai se’ls mengen,
els hi fan companyia
i, fins i tot, em conta que entaulen
converses amb ells i, per suposat,
que les bestioles rapinyaires,
no existeixen al seu planeta.

Al somnieig li comento:
Aquest poble teu, tan lluent,
emplenat de boles irisades
que desprenen
llums de tots els colors i,
d’altres tonalitats que no en
sabria com descriure-les,
en fan sentir-me ben viva
i, molt desperta.

Quin llogarret més boniquet...!
On som...?

Hi vius al bell mig del cel,
en un indret
que ben bé, no sé per on cau.


Però tu em somrius i, res no en vols
dir, tan sols afegeixes que en un
temps endarrerit, també jo hi vivia
en aquell paratge....Però no ho puc
recordar....!

N’hi ha una calma embriagadora
que fa que no hi vulguis marxar
i, els teus ulls em parlen
sense paraules pronunciades i,
agafes les meves mans
amb una dolcesa que estremeix el meu cos i, al contacte d’elles,
en puc visualitzar una tirallonga
d’imatges meravelloses.

Ens acomiadem i, en obrir els ulls
hi sóc al meu llit, on el rellotge no
para de fer-ne sonar la seva alarma.

Hi sóc ara mateix a la Terra....!
Què estrany se me’n fa viure ací...!









Adela Payá i Prats