UNA METAMORFOSI DESOLADORA...

TOMASZ ALEN KOPERA ( 1976 )  

                                                 

UNA METAMORFOSI
DESOLADORA...!

D’aquell llibre nostre, escrit ja fa tant de temps, naixien estels de molts colors,
amb formes de ben diferents,
acompanyat de flors de lilà i,
d’enfilats que recorrien l’atzur
d’una banda a l’altra.

Cada nit, ens venia una estrela,
a recollir-nos i, tots dos plegats,
empolsegats de purpurines platejades,
viatjàvem al nostre món d’encanteris.

Fins i tot, ens vam decidir per escollir-ne una, de ben lluent, per anar a viure.
N’era de color emporprada i, en tenia vint i vuit planetes i, d’aquests, un,
en vam triar, tot ell, d’esmaragda
amb les seves sis llunes, cadascuna
d’un color i, els cels a les nits, semblaven
castellets de focs artificials..

S’asseiem a sobre d’una teulada de nacre on des d’enllà, contemplàvem l’èter policromàtic i, s’adormíem abraçats, veient com aquell Sol estrany, desplegava
llums emblavides i, diamantines..

En aquell temps, la nostra felicitat ens feia visualitzar el que mai no hi pensaríem que
existia, ens feia obrir-ne portalades als firmaments, que només s’aconseguien amb les energies de l’amor més pur.

Aleshores, s’estimaven de tot cor...!

Després va haver-hi explosions d’obagues de dintre dels forats negres, i a tu, et van fer beure elixirs grumollosos,
amorrat al broc de les ampolles flavescents.

De llavors ençà, que lluus com ànima en pena, com zombi ressuscitat amb cos ben malaltís....I, et vas transformar
en una altra versió de tu mateix,
l’altre, el candorós, s’hi va difuminar.

A les pantalles etèries, t’albiro amb coll anellat i, ronsal al voltant de la teva boca, mentre alguns, al darrere teu, et fustiguen amb cilicis empal·lidits,
quan de sobte, et detens, tot desconcertat;
i, et fas enganys a tu mateix, dient-te que et sents força complagut de la teva esclavitud.

L’amor et feia sentir-te massa
lliure i, et provocava vertigen, emprendre el seu vol......Realment n’estàs i, romans força enverinat...!


Ni te n’has adonat que duus les mans emmanillades..!
I, els ulls tots embenats...!


Un desconsol ....!





Adela Payá i Prats