ENCREUATS...

SEBASTIÀ JUNYENT ( 1865-1908 )

" Dona Llegint " 

                                       

ENCREUATS...

Avui, per primera vegada

n’he llegit els teus poemes

pòstums;

últims versos escrits a l’obaga

dels cossos que ja no s’abracen

ni ens fan petons;

de les boques que no balbucegen

ni un mot i, que res no s’hi diuen;

dels silencis, que tot ho aclaparen;

dels nostres escrits ja mai més

compartits;

de les nostres ànimes plenes

d’esbaldrecs i, reblertes de claraboies,

des de les quals, aprofitem per a

dir-nos adéu de moltes maneres

ben diferents;

d’aquell rosari de cristall,

on dos quarsos translúcids

s’hi varen desprendre per no

continuar entrellaçats....

Avui, per última vegada, llegiré

aquell poema nostre,

què en el passat, ens va salvar

a tots dos plegats i, que hui,

em redimirà per sempre, de viure

desencarrilada i, força desorientada

al bell mig dels encreuats...

Adela Payá i Prats