TRENCANT VERSOS...

TRENCANT VERSOS....!



Fa el seu camí d’espadatxí
llançant versets a vora
dels senderols,
enganxa un poema al fil del
seu glavi i, l’escampa pels aires.


De vegades, fins i tot, els hi
dóna forma d’avions, i contra
l’airecel els estavella.


En caure, a sobre, del terregam
a les flors, empolsega de trossets
de paperassa, confonent els
seus pètals amb petites fulles
de paper emporprat.


A les bestioles, de ben xicotetes,
les hi posa al damunt
de cop i volta, un senó de popa,
i, enllà pots albirar-les
de tan estranyes que hi semblin,
trepitjant pels viaranys
amb barrets violats.



Fa el seu camí d’espadatxí
llançant versets a vora
dels rierols;


Una granota mastega amb esma
uns bocinets de fullam amb lletres
cal·ligrafiades, fa la sensació
de voler-ne recitar uns poemes.


I aquell ocell, pel sòl, fent
uns passets menudets,
cercant una mica de menjar,
ara te’l pots entrellucar
espicassant escrits sense parar.


Em pregunto si no hagués segut
més complaent, per a tothom,
fer-ne una foguerada al bell mig
del pati i, cremar-ne tots els escrits
d’una i, tots alhora, en comptes
d’anar-los esbargint pels espais
de la Mare Natura,
amb el perill que qualsevol
animaló hi pugui perdre la
seva vida, engargussar-se’n
amb allò, que li pogués semblar
un bon nodriment.


Fa el seu camí d’espadatxí
llançant versets i, ara un munt
de boques amansides: corol.les
emmusteïdes, s’arranquen els sèpals petaloides i, 
posen música de piano, a una poesia esbardellada
amb arpegis estroncats i,
força entretallats.







Adela Payá i Prats