TEMPS- CONTRATEMPS...

RAÚL CRUZ  RACRUFI   (1963)
“ Màquina del Temps, Pedra Del Sol “
Traces ancestrals de la pedra del Sol Asteca, on n’hi ha el secret per construir
la màquina del temps.


                                    

TEMPS-CONTRATEMPS...!

Em persegueixen els rostres
amb empremtes de mans
trenquívoles;
úrpies punyents, reblides de la sang
de la saviesa, refulgint de llums abissals,
ribetejats pels mitigats càntics
dels umbracles..

Trobo rere meu, als éssers sotjats
per les devastades rèpliques
dels pelegrins suplicants,
capficats amb les seves obsessions
de capgirar-ho tot de l’inrevés.

Acudeixen al davant meu,
els semblants dels homes no vulnerables a les grans fondàries;
homes, ara, omplint calzes cendrosos,
amb cossos desballestats i, malmesos, capitombats en qualsevol lloc amagadís.

A les seves singulars manetes
de rellotges d’antany, ells, s’apressen
a hissar contra el temps, fulminants
retalls de nombres, conjugats a
entrellaçar-se’n amb l’atzar i, el desordre.

Totes eixes cares....!

Criatures iguals a altres, com elles,
fustigades pels tiranitzats visatges
colpidors, en  són els aliats amb els
qui conto, dia rere dia,
 en eixe passeig d’anar-ne
vivint al darrere de tot allò que
s’hi enforinya al fons de qualsevol
esdeveniment.

Elles, em retornen en els espais
de cristall
les imatges dels herois ignorats,
ocultats a propòsit, ensementadors
dels somriures complaents,
dels secrets sacralitzats,
sepultats al dessota de les pedres,
en aquells llòbrecs soterranis,
als que ningú no vol capbussar-se’n
per a no veure’ls de nou.

Sempre, els grans oblidats,
soterrats en clots desconeguts,
o entre urnes d’alabastre, segellats;
de prodigioses proeses, encara no
revelades, per tal què els humans
necis, s'obcequin per esborrallar
totes les veritats manuscrites
pels éssers viatgers del temps.

Adela Payá i Prats