CANÇONETES D’UNA NENA A LA MAR…

CANÇONETES
D’UNA NENA A LA MAR…!

 (Per als nens )


A prop de l’oceà, una nena
enyoradissa, de cop i volta,
s’esparpilla del seus somnis
de caramel.


Copsada a una nina de drap
tota despentinada,
rebregada entre volants,
arran d’ella,
s’hi arreplega com un cuc,
cargolant-se de cames i, de
braços, arrupint-se com
un cabdell de llanes ben
emmidonades..


Els aldarulls de la nit,
el cor li'l fan bategar al so
d’un rellotge amb agulles de
joguines, on uns ocellets
abillats amb plomes de neules,
li'n fan llumenetes de cireretes..



Passet a passet i, de puntelletes,
a les vidrieres s’hi aboca,
la remor de les onades
la fan trontollar de cap a peus.


És la Mar....!
I, sembla tan amoïnada...!


Mar enrogallada, de seny frunzit,
amb plecs de ventalls esfilagarsats,
alguna cosa ens vols dir...?


Amb aquest aspecte de deessa
enfurismada i, una mica enferotgida,
em produeixes molta temença.


Amb babes d’escuma blanca,
escups injuries per tot arreu;
potser, una batzegada t’han donat,
per fer-ne el brètol amb els
encoratjats mariners...?


La nena, aleshores, força
espantadissa, a la seva nineta
l’estreny amb força i, mirant-la
de fit a fit, exclama:
Cantem-li a la mar, una cançó
per a que el seu geni assossegui.


    
 CANÇONETA

         (1)


“ Mar de tridents, amb borlins de nivi, què al meu cosset l'has colpit,
n’estiguis asserenada que no estàs
a soles..."

" Una Lluna al cel, et fa companyia
amb ulls bicolors: 
un, n’és de carbó,
l’altre n’és de cotó...”


   (II)


No em facis patir més esglai,
que no em deixis clapar,
sí vols que juguem només has de
fer-me un senyal.


Ara mateix, els graons de l’escala,
d’un en un, davallaré amb una
candela a sobre d’una mà i, una
flassada a sobre de l’altra,
no vull que pateixis fred,
i, sí tens gana, una piruleta
de menta et faré assaborir.


      ( III)


T’arroparé com un criançó,
com a un nadó et gronxaré,
de solfejades et cantussejaré
fins que la son amb tu
hi vulgui acaramullar-se;
llavors, tots dormirem
i, el meu coret, a pleret,
de batecs minvarà, mentre
els teus onatges, 
la camisa de dormir et 
cordaran de traus i,
de botons de ceruli.


       ( IV)


Agafem-se de les mans,
i, fem les paus.

No garrulis més...!

I, acluquem els ulls
què els estels ens bressolen
de guspires i, de centelleigs..


Al capdamunt, tots tenen
cura de nosaltres;
un far de maduixes,
de tant en tant,
et fa un grapat de besades,
també enlluerna
vaixells que a sobre teu,
a mans plenes, la teva pell
de vellut emblavit, 
amenitza amb un grumoll 
de cosquerelles.








Adela Payá i Prats