 |
|
CEL
EMPLENAT DE LLUMS...
AMB
UNA LLUNA IMMENSA
|
FUGIDES D’OBAGUES…
La vida ens plau
i ens complau
com també ens
fereix i ens dol...
De moltes
mancances folguem
i, de plètores
escassegem...
Els escorrims
dels plors
encenen llums a
dintre nostre.
Espurnes
esmorteïdes
què espeteguen de
dolences
i, que
resplendeixen per a fer-nos
clissar d’unes
altres possibilitats..
Esclarits dels
gotims, l’esguard
enfilem envers
uns altres horitzons;
aleshores, les
nostres pells adormides,
s’eixamplen de
més i més clàmides..
Amb pupil·les
renovades, estrenyem
noves dimensions
i, a la nostra Terra
de més nitidesa
acaronem,
irradiant-la de
llanternes que la faran
deslliurar-se’n
de totes les seves
taques
d’estalzim...
Els nostres
cossos més eteris i alleugerits
vessaran
centelleigs virolats
què al nostre
planeta, enlluernaran
de més lluminàries..
Som les properes
lluernes
ben esparpallades,
refulgint al bell
mig de l’Univers...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada