PARAULES DE LA TERRA...

   BING WRIGHT:  Fofògraf Neoyorquí
“ Cel A La Tardor “

                         

PARAULES
DE LA TERRA...!

Aquests dies d’aigua dolça
a vessar sense detenir-se’n
ni una mica,
fan joc amb els meus sanglots
de pluja salabrosa.

N’he escoltat una veu en temps
passat, conjugant poemes
amb compassos de silencis,
dels qui aclaparant-ho tot
descuiden precisament
les estimes;
qualsevulla cosa, la barregen
amb tiges de pàmpols cridaners,
que tan sols en tenen la durada
d’un breu instant.

Impulsos volàtils de cors encongits
què a les querences colonitzen
de fongs aliens, fins a fer-ne estralls
de tot allò, que a les veritats les
fan sucumbir, ben al fons
de la terra, tenyint-la
d’ocre i d’ambre,
arravatant-li els seus colors bruns i,
vermellons, que tan sols, ella:
la nostra Mare Terra,
sap com tornar a fer-los relluir i,
què als qui actuen en contra
de les llavoretes, els hi mostra
que malgrat el seu empeny
per capgirar-ho tot,
només ella, en sap on s’hi troben
els encerts i, els desencerts
de tot plegat.

Ja t’ho va dir un dia, la Terra:
Alguns s’hi fan de mirall, l’un a l’altre,
s’enalteixen del que no hi senten
a dintre d’ells i, un dia com a espills
presumptuosos, estavellen
de sobte i, des dels seus bocinets,
només poden recompondre’s
una sola cosa:
la imatge d’una cornucòpia capriciosa.

Tan lluny hi poden ser de l’amor...!
que abans d’engalzar-se’n a d’ell,
prefereixen espetegar en brins de polsim...!

Adela Payá i Prats