AL DESSOTA DEL ROU..

                                    

SAFET ZEC ( 1943 )
 " Home Plorant "


                                   

AL DESSOTA DEL ROU...!



Li’n va dir: fins a més veure,
i, ja mai més la va empaitar
com tampoc la va cercar,
on sabia que ja en tenien cita i hora
per a fer-se’n els trobadissos,
per por a perdre’s el seient
del seu balancí...El més còmode
de tots els gronxadors...!



La va arraconar a l’indret
més obscur de la seva coral·lina
i, amb boca enfosquida,
com volcà amagadís,
ella, llagrimejava
brimarades envermellides.


En cap moment no s’hi va sentir
atrapat entre les melangies
ni les compassions,
d’aquells qui estimen des del
seu carboncle més enardit.


Aquell sangtraït, en sentia
l’arribada de les fletxes corades,
llançades des del centre
de la seva ànima,
ja força fugissera,
què de tant en tant,
li’n feien record d’una muller:
amulet d’encisos,
què al fons d’ell, flamarades de foc
li’n desplegava en formes
d’ales d’ocellam
emprenent el seu vol.


Ara tot empal·lidit, andareja
capcot, arrossegant un cor encongit
què misteriosament, li’n creix a cada passa que hi fa.


I, comença a plorar amb llàgrimes
de veritat, .....Inicia exploracions
d’aquells sentiments,
que despietadament,
va espedaçar sense cap commiseració,
i, descorda els enfilats dels peücs,
on arrecerava epístoles de carabrú
envoltades per escorces resseques
de codonyers.


Assegut a sobre d’un rocam,
aquell, que junts hi varen compartir
en una època endarrerida,
entre espadats sobreeixint,
pot rememorar-ne el rostre d’ella,
durant tant de temps soterrat
al dessota de les gebrades, que
anellades n’eren dels brumerols
engroguits i, que tan sols s’hi
complaïen, de posar-li’n paranys
als cabells enfosquits de la nit..








Adela Payá i Prats