UN ÉSSER POLIMÒRFIC...

CSONTVÁRY KOSZTKA TIVADAR
( 1853-1919 )
“ EL Vell Pescador i el seu Trastorn de Personalitat Múltiple “

                            

UN ÉSSER POLIMÒRFIC...!

( UN RELAT CURT...)

Una escombra de bruixa etèria
agrana polsim d’estels;
en trobar-s’hi al davant d’ella
l’home polimòrfic, de formes
canviants, li n’ha fet esbufecs
de polsegueres argentades.

Ara, aquest mascle, andareja
pels viarons amb forma d’estrella,
i, per més, que hi vulgui adquirir-ne
una altra aparença, n’ha perdut
el seu poder per a bescanviar-se’n
per una altra figura.

Tothom fuig en visualitzar
al mascle fúlgid amb sis braços
relluint, molt semblant
a un canelobre amb sis espelmes
besllumant.

A les notícies del poble se’n parla
d’un extraterrestre que s’hi passeja
dolçament pels carrerons, sense
a penes inquietar-se’n ni una mica.

La sortillera des dels seus aposentes
riu que riu, fent divertiment dels
seus encanteris.
Abaixa dels firmaments i,
tota embellida d’estel marí
se li’n presenta a l’home lluent,
què en aquests moments es pentina
els seus cabells platejats, a vora
de mar.

S’hi sent força amorosit però no
s’hi atreveix a declarar-li  el seu amor, en veure’s força repulsiu.
Delira per apressar a l’estrella de mar entre les seves dues úrpies,
i, la bruixota, de sobte, se’n fa visible, tota enlletgida, preguntant-li a l'homenet estelat:

Ara i, sense embuts, .....Pots tenir-ne
les mateixes emocions que abans..?
L’home avergonyit, li’n diu que no,
que no s’hi pot sentir embadalit
per una dona tan esgarrifosa.

Aleshores la Maga, li esmenta:
“ L’amor no va ser mai presoner
de les llagoteries i, de les aparences...”

Tu només n’ets enamoradís de les formes, per això el teu afany per mudar-te’n a cada estoneta, .....és per això, què des d’ara ja n’has perdut la puixança per metamorfosar-te'n,
a cada passa, del teu camí.

Des d’aquest moment, lluiràs
per sempre, com el que tu n’ets:
Un home gran, una mica malalt
i, força envellit.
Has d’aprendre a acceptar qui ets tu, sense enganys i, sense trapelleries i,
en assumir veritats que n’has ocultat als cimalls dels puigs muntanyosos,
t’atreviràs a emmirallar-t’hi a dintre
de l’home còsmic, que tu n’ets;
tanmateix ja podràs engalanar-te’n
amb les vestimentes dels cels
i, fer-ne un caramull de canvis de llum, fins i tot, podràs espetegar entre rajolins de moltes cromacitats..

Dit això, la maga hi va desaparèixer
i, aquell mascle, tot d’un plegat,
s’hi va contemplar assegut a sobre
del seu balancí, tot inflat pels pètals
de les roselles, que a la seva pell carmesí, llauraven de missatges del més enllà, encara que no en podien ser desxifrats ni compresos per un ancià menys covard
i, alhora, una mica més savi..

MORALITAT:

Les bestioles més ferotges, de vegades,
encofurnen homes espantadissos,
que per por, a ser-ne rebutjats, treuen
de dintre d’ells: urpes i, ullals, pensant-s’hi
què d’aquesta mena de feresa, en seran força estimats...Els hi fa temença mostrar-ne
les seves qualitats més sublims, en un món ignorant, que dóna més puntuació a les
traiduries, que no pas a les bondats..






Adela Payá i Prats