CONCORDANÇA....

           EQUILIBRI PERFECTE



                                            

CONCORDANÇA....!


A coscoletas dos paraules
s’han enfilat pels cels,
en fan un munt de dibuixos
amb les boirines, donant-los
formes de graons, fins arribar
als regnes de turquí.


Una n’és feta d’esponges
l’altra d’escorrims.


Un núvol ben present i,
no pas pinzellat pels pigments
policromàtics,
n’ha diluviat aigua de pluja
diamantina,
què a les ments i, a les mans
dels qui tot ho deformen,
transformen i, muden
d’unes altres connotacions.


Els han instaurat expressions
novelles, florescents,
i, a partir d’ara, ja no se’n diran
més mots impertinents,
ni tampoc no se n’escriuran
més fulls sense haver-ne
concordança entre allò que :
s’hi pensa, s’hi sent i, s’hi actua.


De llavors ençà, que totes
les diccions es mantenen
ben palplantades i, cap
ni una, en fer piruetes, encreuats,
o el que sigui, mai no en perdran
el seu dinamisme ni
s’arrossegaran pel terra;
tot adquirint alhora, un caire
d’autèntica calidesa,
fermesa i, equilibri.






Adela Payá i Prats