TRAVESSANT ELS TÚNELS...

               VIA VERDA A ALCOI


                                         

TRAVESSANT
ELS TÚNELS...!


Surto dels túnels, on la Mare 

Natura m’espera amb braços 

ben oberts,
mostrant-me la graduació dels 

seus verds, que cenyeixen 

les seves vestimentes pleguejades.


M'hi faig fulla a les copsades
dels arbres, tronc, arrel i, escorça,
colpint-me dels sentiments glaucs
dels arbuixells, que en relaten les seves proeses i, les seves escaramusses.


Em faig aucell, núvol esponjós i, cel;
volo ben alt, cada vegada més amunt
i, recordo les meves ales d’antany,
quan algú, mal intencionat,
me les va retallar amb ànsia voraç.

Em bec rajolins de Sol, de vegades,
en són grocs i, d’altres reguerols
de vermelló i, segueixo ascendint
pels zenitals,
que em retornin a les arrels
de la mare Terra i, ara mateix,
com a saba, nodreixo a totes
les arborades.

També hi sóc els meus passos
pels senderols,
la vereda que xafigo, les pedres i,
el terregam, els pins mig cremats que ploriquegen una mica assedegats;
i, sóc tu, fugint espaordit,
i, sóc jo plorant la teva absència
i, som tots nosaltres,
agafats de les mans,
i, som tots nosaltres,
emmirallant-nos-hi
des dels cels, enllà, a sobre de la Terra.
I, ets tu, encara fugint i, sóc jo
omplint-te les galtes de molts petons.


Amor i, desamor engalzats,
colors blanc i negre acoblats,
tot és u.
Per això encara que sembli
que tots en tinguem dos cors
bategant en aquesta Terra 

bipolar i, antagònica,
tan sols lluu una sola cosa:
Una llum irisada, curulla
d’espurnes amorosides.






Adela Payá i Prats