 |
| ESCULTURA DE GEL A ROERMOND |
LA DONA
DE GEL...
Nevisquegen codolells
a dintre d’ella
i, a fora
també...!
Un hort emplenat
de corcs
esberlats
s’hostatgen al
fons
del seu cor;
de sang i
d’exsudats
es nodreixen
a cops de
glaçons...
L’ànima la té
tota glaçada
de rosiclers
emboirats
i, de foscants
curulls de
rosada..
Un clap de cel
amb pues de
núvols,
el seu cos han
traspunxat
i, ara,
forquilles estel.lars
li llauren molses
d'argent..
Bufen vents
polars
què amb musells
de
calamarsa,
degotegen mossegades
de calabruix...
Rostoll de pedres
a dintre d’ella,
s’hi coven..
Venes de gebre
recorren
les seves
cruïlles
en batecs de
rosassa
estavellades,
on cabdells de
neu
eclosionen amb
estrèpits
d’allaus...
Guspires de
neules,
bromalls de
foscor,
una muller
enlluernada
d’ivori, espetega
en esclafits
de nevi...I, com
un iceberg
tota empedregada,
d’albí, el
paisatge
ha engalanat de
rocams
encalcinats....
Nevisquegen codolells
a dintre d’ella
i, a fora
també...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada