DE COLORS....

DE COLORS....!


Una vida plena de coloraines
hi va pinzellar el nostre cel
policromàtic,
on a trenc d’alba i, al caure
els vespres, s’hi trobàvem
amb clàmides carmesí.


Parlàvem de la vida i, de l’amor
dels versos que allà dalt
penjàvem, refulgint dels colors
porpres, fins que les garses
amb becs esfilagarsats, hi van
decidir esgarrapar els
nostres enfilats amorosits.


Tot va quedar alhora descolorit,
els galets envejosos, van arravatar
els pigments de les estimes
i, ara tot llueix amb dues tonalitats.


Un èter enfosquit, amagat entre
calitges encalcinades i, una aurora
desgrenyada amb metxes cendroses,
li n'han arrencades a les nostres
querences, totes les seves cromacitats.


Mentre, els badocs són incapaços
d’acceptar que mai no van tenir-ne la intenció d’estimar ningú..


Un airecel ben enfurismat
li’n reclama les seves tintures
lladrunyades i, ara al capdamunt,
plovisquegen els ulls vidus del cíclop Polífem, que s’hi nega
a emmirallar-se’n amb un sol ull, 
sota la foscor dels firmaments 
i, de front envers els encaixos blancs de les matinades.


Fa pregó de tots i, cadascun
dels virolaments que un pobrissó
disfressat d’aucell rapinyaire,
se’n va engolir a dintre de la
seva gargamella.





Adela Payá i Prats