 |
| IMATGE: www.google.com " FORMIGUES " |
FORMIGUETES…
( Per als nens )
Formiguetes de
metall,
totes juntetes i,
ennegrides,
arrenglerades,
una al darrere
de l’altra,
carregant vitualles
al fons dels
clots...
Formiguetes
d’atzabeja
que viviu al
dessota del terris
fent els honors a
la vostra
reina, servint-la
fins la mort..
La vostra vida
social
un quefer diari
de moltes
ocupacions, en
tal de mantenir-ne
les vostres
colònies ben enllestides...
Treballadores
sense folgança
atraient un munt
de possibilitats
per sucumbir-ne sota
l’imprevist
de qualsevol instant...
Vosaltres, negretes
com el carbó,
sembleu caramels
de cafè amb llet
i, encara puc
rememorar com
de menudeta,
us
agafava i, us menjava
sense cap
dilació, fins que un jorn
una petita
mossegada
d’una de
vosaltres,
em va fer
comprendre, que n’éreu
éssers vius i, no
pas regalèssia com
aleshores, em
pensava...
De llavors ençà,
que només us
resseguia amb el
meu esguard
albirant com s’hi
ficàveu
a l’interior dels
vostres formiguers...
Formiguetes de
metall
totes juntetes i,
ennegrides
desfilant com
collarets
de diamants
ombrívols...
Feu-me reina per
un dia...!
Porteu-me pipes
de carbassa..!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada