VICENTE ROMERO REDONDO (1956 ) " Baby And Mother " |
A LA SALA
DE MATERNITAT…
Sonalles
amanyogades
enmig de les mans
dels nounats, fan
aldarulls
de dríngoles, què
als criançons
els hi aboca a
estireganyar
llavis,
oferint-nos
somriures de
gerdons....
Els seus ditets
arrodonits
de molsa
cascavellera
es belluguen per
fer-ne puntejar
compassos ben
harmònics,
on a les oïdes de
qualsevol
extasien
d’estupor...
Cossets encara
que petitons
esdevenint-se
batalls
a dintre dels
bressols
i, heus ací, que
com a picarols
la sala
embellissin de molts
i, molts
rebomboris....
Semblen feliços
amb eixes
riallades que uns
als altres
es contagien;
les infermeres,
ni tan sols
els han pogut
aturar;
ells, els nadons,
volen fer
corrandes, tots alhora,
i, avui, la sala
de maternitat
se n’ha
transformada
en el Palau de la
Música...
Són nens i nenes,
molt
eixerits, què
només néixer
ho han volgut
celebrar
tots plegats,
omplint les
cambres amb noves
solfejades...
Tothom ha quedat
bocabadat
de tanta saviesa
renascuda,
i, se’ls miren
als nodrissons
com sí fossin
fantasmes, àngels,
fadetes, follets
o ves a saber
quina cosa...!
S’hi pregunten
d’on han pogut
sortir-ne
aquestes criatures tan
desimboltes..!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada