ESGROGUEÏTS...

                                         

GINESTA

                                          
                                    

ESGROGUEÏTS...!

Les nostres petjades
ben compassades,
a sobre dels ponts,
s'hi van quedar ben cisellades
en un temps enrere;
avui, al cel, el matisen d’un cúmul
de nuvolades esgrogueïdes.

Andarejo amb un cor esculpit
pels cràters lunars, que s’hi fiquen
a dintre meu;
mossegades de llops famolencs
crivellen llunes amb cançons
udolades.

Alço el meu esguard
fins a arribar
a aquella balconada, on tu i jo,
xerràvem al voltant de tot el què
ens tenia subjugats i,
força paralitzats,
a no fer-ne ni una passa
de més, en eixe el nostre
viarany amorosit.

No en pensava, aleshores, que
t’enfosquiries
d’espills ensutzats i, que seríem
tostemps exiliats
de les nostres pells i,
de les nostres llambregades,
dels nostres poemes i,
dels nostres llibres,
i, amb mans de ventalls
empreníem vols de paperines.

Ara, ben isolats, l’un de l’altre,
tan sols et recordo, de tant en tant,
quan al firmament les teves
llavoretes enlairades, en dibuixen
flors de ginestes.





Adela Payá i Prats
 🌾🌿☘