 |
| FADES DE FOC |
FLAMES I FADES...
Flames
balladores,
amb enrenous de
castanyoles
al dessota de la
xemeneia
es belluguen amb
contorneigs
oscil·lants, ...
Cabelleres pèl-roges, pendulen
d'un lloc a l'altre, volent-ne
atrapar rajolins esgrogueïts
de fadetes ben diminutes....
Escorces de fusta ja una mica
platejades
i espellades,
espeteguen de les branques
cantívoles, fent esclafir
rostres fantasmagòrics,
què amb musells plens
de roselles
a les fetilleres flavescents,
regalimen flors de
pètals
enrojolats...
Una goja força
entumida,
tota enjogassada
amb les
brimarades,
se n’ha tenyida de
moradenc
i, en adonar-se,
d’un esbufec
immens
el foc n’ha
sufocat,
i, a les brases amb
reguerols d’aigua
a totes elles, les ha
esquitxades...
Les fumaroles,
tot de seguit,
enlairant-se des dels
troncs
mig cendrosos,
a tothom, a la
sala, han fet
estossegar i, en
un rampell,
un branquilló
entossudit,
un caliu de llum
n’ha fet
espurnejar.....De
braços estesos
envoltat de guspires crepitants,
a la fadeta
distraguda, una
besada ben grossa
li n’ha feta..
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada