UN RETALLET DE VIDA...

VÍCTOR SOLANA ESPINOSA ( 1985 )
“ No os preocupéis por nosotros,
solo somos locos…”

                                       

 UN RETALLET
 DE VIDA...!

A tots els folls pels carrers
me’ls trobava,
en tenia una col·lecció de tots ells,
m’hi preguntava quina classe
de magnetisme feia que atragués
a totes aquestes persones força
malaltisses.

M’esforçava el que calia per ajudar-los però no entenia el per què
d’aquells mecanismes ocultats
què a alguns, els hi feia rodolar el cap, envers la dissolució de la seva essència humana..

Esquizofrènics, Paranoics, Psicótics,
tots ben fugits, amb les seves manies i, amb impulsos que no els podien controlar...Un temps treballant amb ells i, me n’adonava que poca cosa la psiquiatria, n’havia fet per ells.

Els omplien de fàrmacs per a reprimir-ne les seves conductes antisocials i, agressives
i, poca cosa més,....Als assassins, els hi donàvem la medicació a distància, et feien tant de respecte...!

Un qui n’havia fet estralls del seu pare s’hi passava el dia tocant el piano.
La seva mirada et pertorbava i, ell,
et deia que no calia que li regalés píndoles, que ja en sabíem massa bé que les reballaria a les escombraries, en marxar-nos d’allí.

Cap ni un, ha millorat una mica, més bé, diria el contrari, algú ha mort, i, no comprenc com encara no s’hi pugui saber gairebé res de les malalties psiquiàtriques.....Em plantejo sinó ens intoxicaran a tots, amb verins pels espais vessats, fins a fer-nos emboirar d’estupideses..

Aquest món dut a terme
pels més voraços, mai en tenen prou per produir-nos-en més incerteses..

Cada vegada i, a més anys acomplits, sento un desemparament major per tots i, cadascun de nosaltres i, ja les meves llàgrimes, se n’han fet íntimes companyes d’aquest anar fent camí a dintre d’un món que no s’hi
pot comprendre.






Adela Payá i Prats