Jaime Sabines Gutiérrez (1926-1999 )
|
A CONTRALLUM...!
Potser, viure en el present
fos el millor regal que
poguéssim oferir-nos a nosaltres mateixos i, del passat,
tal vegada, cloure’n records, en baguls tancats,
hi sigui l’obsequi més adient
per als nostres esperits.
Però mai no em podré oblidar
de com les meves llàgrimes
van fer-ne aliances
amb les nuvolades viatgeres
del Nord,
on a dintre d’elles,
missatges lacrats hi vaig acotxar.
A les penombres
les vaig fer refulgir,
de llums aigualides
i, de retop, a les solituds
les vaig diluir entre
centelleigs
de moltes guspires.
Aleshores, l’home acomodat
que dubtava entre dos quefers,
s’hi va decidir per emprendre
camins de coral·lines,
on en aquell mateix instant
des del cel, li varen diluviar
un munt de ploralles,
barrejades amb cal·ligrafies
manuscrites.
De dintre de cada butllofa
salabrosa, lletres entrellaçades
s’hi hostatjaven i, en caure’s
a sobre seu, nous camins esquerdats, de sobte, s’hi varen aclivellar.
Ara la llum s’hi complau del seu
estat de pleniluni i, a l’horabaixa
se l’ha traslladada a les esplugues
de foscam....
Adela Payá i Prats
🌻🌹
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada