QUINA LLÀSTIMA...!

 ANTONIO PONCE
( 1608-1677)
 Natura Morta: " Magranes "
                                        

QUINA LLÀSTIMA...!

L’home magraner,
assaboreix grànuls de robi i,
llepa pomes espicassades
pels becs de l’ocellam.

De les calces de crespó,
penjadisses del brancam
en treu fruits, una mica ressecs
per les airines,
i, com sempre n’és enfambrat
la seva panxa ompli de molts
pinyols..

No li parleu de les estimes,
el seu cor de carboncle fumejat,
no ho pot assolir;
feu esment de les textures de la pell,
de la seva coloració,
de les formes dels ventres d’arena,
solcats pels onatges salabrosos,
de les dunes del desert,
de les valls i, dels deltes,
dels arbres enrogits
i, dels cossos orfes, besllaurats
pels buits;
de les pellofes tendres
de les ametlles,
i, de la farina emblanquida.



Sinó el voleu ofendre, si us plau,
no dialogueu amb ell,
de les querences,
no ho entén això, .....La seva ànima
tota embogida, un dia el va abandonar
i ara, des dels cels el contempla
tota espaordida,...... Però si us plau,
no el jutgeu, si més bé, en fa llàstima,
hauríem de fer-li un cop de mà...!

L’home magraner,
assaboreix grànuls de robi i,
llepa pomes espicassades
pels becs de l’ocellam.





Adela Payá i Prats