PROU D'ENGANYS...

LEONORA CARRINGTON
( 1917-2011 )



PROU D’ENGANYS...!

Aquest acomiadament teu
de paraules rancunioses,
de portes barrades amb claus
i, forrellats,
de vidrieres amb cristalls
fumejats, a quina cosa van
obeir, sense cap sentit,
quan, fins feia poc, a les nits,
m’acaramel·laves de paraules
dolces.

Quin disturbi et va fer emprendre
canvis a les cartes de navegació..?
Quina excusa misteriosa
et va fer girar de sobte, el timó
del nostre vaixell...?
Potser, et vas encegar de rajolins
safranats i, tot ho vares tergiversar..?

Aleshores, quin amor més frugal
hi vam viure.!
Quan jo hagués volgut acomiadar-me’n amb mans acaronadores a sobre dels turonets a les teves galtes;
neguitosa entre dits endolcits de maduixes, d’anar perfilant-te els teus llavis setinats;
de pronunciar-te'n paraules enternidores
amb xiuxiuejos de sons, què a les teves oïdes, haguessin obrat el misteri de posar-li’n ales al teu rostre.

A dintre de quin batibull d’enderrocs
em vas instal·lar-hi i,.... per què..?

Hi van ser tan cruels aquells bescanvis sense cap enraonament, per què sí
i, per que no...!


Va ser en aquell temps que m’hi vaig adonar de l’existència d’éssers
que a cada revolada, es trasmuden
en mil formes diferents,
i, que per por a veure’s
a si mateixos, adquireixin formes
contràries, a les quals, ells, no
s’hi ajusten.

El motiu, el desconec...!

No s’hi pot fer-ne tots els jorns
literatura de la mateixa vida,
n’hi ha que viure-la amb el cor
a vessar de sentiments sentits
i, no pas, d’emotivitats fingides.
Les estimes autèntiques s’asseuen
en fonaments ben aprofundits.


Has decidit viure com a ploma
bressolada per les ventúries,
negant-t’hi les arrels d’arbre
mil·lenari.

Tanmateix,.....Si us plau:
No continues amagant-t’hi,
aprèn d'una vegada, a dir-te'n veritats...!
                   




          



Adela Payá i Prats