AMOR A LA CORDA FLUIXA...

VÍCTOR MANUEL REDONDO
“Mantenir-ne L’equlilbri Ens Costa El Seny…

                                        

AMOR A LA CORDA
FLUIXA...!

Un amor de llengües capolades
fent xixines a les vocals
i, les consonants;
de boques closes
on les dents donant pas als
bufaruts, fan solfejades mudes,
omplides de moltes pauses
i, d’un caramull de silencis;
de besades petrificades
a sobre de llavis,
que s’hi quedin ajagudes,
com adormides:
fongs de molses envermellides
niant com closques de cargols.

Un amor de pells glaçades
hivernant en grutes d’óssos,
apagant flames enceses
al davant de les figueres,
amb promeses no acomplides
d’homes espaordits que no han
sabut defendre el seu amor
al davant de ningú ni al
davant d’ells mateixos
i, que per més ingrat, que hi pugui
semblar, a les estimes,
les han barrejades amb garlandes
de pellofes alienes.

Malgrat tot això, el més trist,
és no haver-ne sabut estimar
a través d’un mateix i, reviure’s
de mil formes, falsejat...!

Un amor d’orelles eixordades
que cap cosa no volen escoltar-ne
quan s’apropin les paraules
adients i, s’hi tanquin en banda,
arreplegant-se com ventalls
amb dibuixos ben grotescs.

Un amor fent literatura de les
seves escomeses d’aprenent
d’escuder,
però que malauradament
res no en sap de les volences.

No poden haver-hi tendreses
en ments dubitatives i,
en cors eixorcs, que de l’amor
fan desequilibris, a sobre, de cordes
funàmbules....L’amor en acció,
n'és l’equilibri autèntic, que ni
tan sols, precisa de maromes
per a sostenir-se’n..





Adela Payá i Prats