 |
|
JOHN ATKINSON GRIMSHAW ( 1836-1893 )
" Moonlight On The Lake "
|
UN INCÍS
DEL
SILENCI....
Els silencis,
serps de cascavells,
s’agemolen arran
de terra,
fan sonalles de
cues oscil·latòries,
en senyal
d’advertències;
trenquen de tant
en tant
la pau
encallada,
a l’aguait de les
seves preses..
El seu llenguatge
n’és ben dual :
pot donar-ne
cabuda als encisos
i, als beuratges
verinosos...
Quan de sobte
inoculen
les seves
metzines
sota la pell de
les seves víctimes
tot ho enllustren
de morts acallades..
Els silencis, de
vegades,
hi amaguen
covardies
que no volen
ser-ne exhibides
al davant de
ningú;
impotències
vanes,
per no saber-li
fer front
a les estimes;
on s’hi escull en
primer lloc,
el fet de viure
allunyat
de qualsevol
sentiment
..i, de fingir-ne
el que no s’hi
sent.
Tant de costum
n’hi ha
amb l’escenificació
de qualsevol
desenllaç,
que fins i tot,
a cada revolada,
s’hi pinzellen
mons de realitats
canviants...
Els silencis,
garlandes
de moltes
tonalitats,
què amb el
transcurs del temps
s’hi desfan al
punt de esmicolar-se’n
en polsim de
purpurines....
Una dona sorda i,
un home mut
s’agafen de les
mans,
les seves vides
reblertes
de veus
trenquívoles
i, d’oïdes
escurçades
amb fermalls
metàl·lics,
traspuen espais
siderals
i, en obrir-se
portalades
als seus cors
amorosits,
tot ho escolten
i, tot ho dialoguen
traspassant les
crestes muntanyoses
més encimbellades
i, enaltint-se
fins el més
enllà...
Els silencis de
vegades
tot ho diuen i,
tot
ho declaren, amb
més feredat
i, més
esfereïment
que qualsevol
altre llenguatge....
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada