CREENCES VANES....

          EL BOSCO ( 1450-1516 )
         " El Que Veu Un Foll "


                               

CREENCES VANES....!


Els fingidors, que no en
saben d’amors,
poca cosa ens poden dir,
més bé, no diuen res,
perquè res
no han après de l’amor,
perquè tot el que creuen que
pertany a les volences,
tan sols, hi són impulsos
espasmòdics del seu cos,
palpitant pels desitjos.


Balbuceigs de sons 

emmudits...!


Els imitadors, que no en
saben d’amors,
poca cosa ens poden esmentar
i, menys encara, parlar-ne
del que ells, mai no han sentit
a dintre dels seus cors 

flegmàtics.


No n’hi haurà que salpar 

a sobre de vaixells per tal 

d'enfugir-se'n
de les aigües empudeïdes;
ni tampoc n’hi haurà comparses
a recer, 

de les morts nevisquejades,
ni haver-ne de cercar nous horitzons amb noves cartes de navegació,
perquè cap cosa, no va ocórrer
de veritat.



Des del principi a la fi,
tot hi va ser fruit d’una
al·lucinació a dintre de ments
embogides amb trastorn de
personalitat múltiple.

Aleshores, els apagallums,
de cap cosa no han de
lamentar-se'n.
Amb el què sí que han de posar
l’accent, n’és en recuperar
la seva salut mental i,
adonar-se’n de tantes invencions
al seu entorn,
fins al punt, de fer-los sotjar
el que mai no hi va tenir lloc.


Perquè el que no hi és
en presència:
física, mental, espiritual i, etèria,
cap sentiment vertader pot
cobejar-ne a dintre seu;
això sí, poden haver-ne
esbossos d’imatges passatgeres,
de peces retallades
d’un trencaclosques,
d’alguna cosa que hi pugui
assemblar-s'hi una micona
a les estimes, encara que no en
tinguin cap caire d’amorositat.







Adela Payá i Prats