L’APARICIÓ....

                                            
L’APARICIÓ....!

El meu somni m’ha traïcionat,
un any en feia que no ens veiem,
i, ahir, dia dels difunts,
tu, amb els teus cabells rossos
onejats per les ventúries,
i, els teus ulls blavencs, al darrere
d’unes ulleres de sol,
et passejaves amb el teu gosset
ben menudet, i això sí,
n’estaves molt més escanyolit i,
em preguntava sí per ser-hi
un dia dedicat als morts,
n’eres una aparició o pel contrari
n’estaves ben viu..

Ens hem quedat perplexos, i ben
confosos, volien parlar-nos, dir-nos
alguna cosa i, l’únic que ens hem
atrevit a fer, ha segut ataüllar-nos
per uns breus instants, amb molts
interrogants als llavis..

Ara, esperaré de nou a un altre
jorn que no coincideixi amb el d’hui, per a cerciorar-me de sí realment n’estàs mort de veritat en cos físic o sí joiosament encara hi respiris com qualsevol ésser humà.

Als somnieigs, tu, estimat desconegut,
t’acomiadaves de mi, sembla ser
que lluitaves entre la mort i la vida,
en un estat de coma ben profund,
fins i tot, els teus familiars anaven
abillats de dol.

Quin interrogant més d’ultratomba,
només de pensar-ho se’m posa la
pell anserina....!





Adela Payá i Prats