Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dissabte, 26 de novembre del 2016

UN AMOR DESPISTAT...




FADA DE LLUM;


UN AMOR DESPISTAT...!


Hi va arrencar un pètal de flor
enamoradissa;
al seu pitram, al centre del seu cor,
se’l va empeltar, lluint la seva pell dels punts pels fils sargits
amb mans enfiladisses.


I, feia camí, mirant per tot arreu.
El cel li somreia amb llavis emporprats;
els rierols, el saludaven amb ullades
de joncs i, de peixos fent saltirons;
la Terra bruna, li n’escalfava els seus peus nuus;
les airines, jugaven a caragolar-li’n
els seus tirabuixons;
però per més que cercava
el seu amor, no assolia trobar-ho.


I, enllà, se’n sentia ben complagut encara que una mica entristit...al bell mig, d’un poble encerclat pels pedregams.


Pregava al Sol, a la Lluna i, als Estels;
s’adormia sense clapar i, s’esparpillava a trenc d’alba,.... Ja tot derrotat,
se’n podia adonar que Cupid no en faria diana amb les seves fletxes envermellides.


Atipat de vi fins les orelles,
li’n va parèixer entrellucar
una fadeta de ben menudeta,
tota engalanada de blaus i, de verds
i, apropant les seves oïdes, on aquella
nina n’era, hi va sentir que li’n deia:

"La teva estimada, hi va passar
un munt de vegades al davant teu,
unes tantes altres, et va parlar
i, a més a més, et va escriure cartes
que tu mai no vas voler-li'n respondre..."

" Aleshores, no et queixis ara del
que no ensopeguis, quan a recer teu, l’amor el vas tenir a mans plenes.
 El temps que et quedi de vida tan sols assoliràs succedanis amorosits, però no pas, hi seran com hagués segut amb les querences d’arrels..."


És per això que hem d’estar sempre
alerta, no hi sigui que ens enterbolim, hi passi de llarg,
aquella espurneta de llum,
que tostemps ens hagués fet colpir
de calfreds i, d’esgarrifances.


Espaordit per tot allò que la goja
li’n va esmentar, va anar-hi a corre-cuita per aquesta muller i, en arribar al seu poble, la va trobar làpida en terra, tota ben soterrada.

A sobre de la llosa de marbre
n’hi havia una inscripció amb lletres majúscules i, argentades,
que en deia així:

" Hi has arribat massa tard "





Adela Payá i Prats



      

                                    



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada