NO SOM TENTACLES DE POLP....

FÉLIX LABISSE
( 1905-1982) " Penetrar "

                                   

NO SOM TENTACLES
DE POLP....!

El camí de les estimes,
n’és un camí llarg,
de vegades, costerut,
d’altres voladís,
amb senderols que hi arribin
fins als cimalls muntanyosos,
o als atzucacs, dels quals, no
te’n pots sortir.

No n’és un empostissat
on poder excel.lir-se'n del que un,
escriu o diu,
tampoc n’és un voler enfugirse'n
de les veritats i, menys encara,
una fira de cavallets,
delirant per trasplantar-ne uns,
en lloc dels altres.

El camí de les estimes, és molt
més que tot això, n’està llaurat
de veritats, de confiances i, de
sinceritats, no pas de versets
que s’intercanvien,
o d’aquells, que camuflant un nom,
serveix per a uns altres, als quals
no els hi pertany.. o que
desgraciadament, alguns, volent-ne
aclaparar el que no els hi correspon,
s’hi encapoten en arrabassar
el que mai no els hi va concernir.

Només som nosaltres, els qui
podem fer-se bé, tot el contrari,
sona a voler-ne treure profit
del que tan sols n’és una posada
en escena.....És tan senzill, com això.

El camí de les estimes no obeeix
a submissions ni a llagoteries,
ni afaitar-se’n els bigotis, ni
a tenyir-se’n els cabells, ni
a engalanar-se'n de colibrí, ni
a disfressar-se'n de piranya,
ni a ser baló de reglament
ni boleta de pim pom..

És més profund, més captivador,
requereix d’arrels ben esfilagarsades,
que foraden el terreny, que nien
més lluny dels seus orígens,
que facin esbaldrecs a les pells
i, als cossos, que engrandeixen
cors i, ànimes i, sobretot, que ens
faci aprendre a estimar de veritat
i, no pas a presumir d'afectacions
 fingides i, de demostracions insulses.

Els tentacles de polp oprimeixen,
els enfilats a la terra s’estenen.
Els primers són curvilinis, els
segons  hi són rectilinis.







Adela Payá i Prats