 | |
|
“
El Monstre "
Odilon
Redon (1840-1916 )
|
A UN NO HUMÀ...
La mirada agra;
els ulls
emplenats
d’escàrpies;
el cos un tronc
de metall;
les mans
ornamentades
de coltells;
i, un espasme
tremolós
en ser-hi al seu
davant.
Se n’ha sorgit de
les
llodrigueres
enfosquides,
confoses pels
caus de
les bestioles
salvatgines,
i, ja arborat
d’amenaces
i, de cervell
malaltís
n’ha iniciat
estratagemes
contra qualsevol.
A tothom amb
afalacs
arrauleix a prop seu,
i, una vegada ha
assolit
combatre als seus
suposats
enemics, de tots els
amics
se n’ha exhaurit.
No cal que vingui
a teixir-ne
teranyines
d’embolics,
quedi’s al fons
del seu cau
empolainat de
fera ben ferotge,
i, entretinguis
amb
els torrossos i,
amb les formigues,
però si us plau,
de feristeles
ja en tenim el
planeta ben infestat.
Mengi’s <els
t’estimo>, no tenim
necessitat d’un
mal averany;
mots que al cor
no tentinegin
de lleialtats a
tothom ens sobren.
Amaguis ben i ben
a dintre de
les seves grutes,
no se’n sortí
sinó n’és per a
dibuixar-li’n a
la Terra un
gargot esperançat.
Adela Payá Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada