CAPSA DE PETONS...

 Boîte à bijou baiser de Klimt



                                
                         

CAPSA DE PETONS...!I



En surten petons
de la capsa de llautó,
venen ben de pressa
a estampar-se’n
per sobre de les
meves galtes.

Els assaboreixo
amb gust de caramels i,
em diuen que han viatjat
des de molt lluny;
els de menta, hi són els
que més m’agraden.



Em persegueixen al llarg 
del passadís,
jugo amb ells al ping-pong i,
en descurar-me una mica
ja s’han lacrat.

Els meus pòmuls en són tots
segellats de molts colors,
com si m’hagués pintat;
però als llavis s’arreceren
les besades verdes.



En surten petons de la
capsa de llautó,
i, el més mudat de tots amb
envoltori moradenc,
lentament, s’hi lleva el vestit.


S’arrauleix a prop meu i,
em mussita
amb veu esgarrifosa:
Menja’m...!
On vols ajaçar-me...?


Avui m’he sentit
misteriosament
acaronada i,

 força mimada,
tanta dolcesa 

m’ha curullat,
que hi sento encara
pampallugues
a l’estómac.


Al meu melic uns
llambrots
ben carnosos
s’han detingut,
no volen marxar-hi i,
les cosquerelles 

què em sadollen

en fan esclafir

el riure de seguit.









Adela Payá i Prats
            👄