ARRENCANT DESIGS...

ARRENCANT DESIGS...!


De la nostra garlanda purpúria,
estiregasso desigs no acomplits
en el passat i, els faig reals
escrivint poemes màgics.


No cal viure empresonat de rancors;
de res, potser, no serveixen, 
tan sols, per emprar raspalls de sovint i, haver-ne d’espolsar engrunes de betum.



El nostre enfilall me n’ha donat permís per trencar-ne petites àmfores de llacor,
on de dintre d’elles se n’han 
deixat acotxades cartes què 
et relaten com assolir qualsevol anhel.


Hi donaré vida a tot allò que semblava marcit i, depauperat,
i amb molt d’ingeni en faré rebrostar llavoretes encasellades,
a totes elles, les alliberaré i,
les faré refulgir de formosor.



No cal que no vulguis sortir-te’n
del teu sepeli de ressentiments, 
tu, t’ho perds;
la vida n’és cada vegada més eixamplada de nous sentiments per descobrir-ne.


No d’aquells d’escaparata,
sinó dels que s'hi senten ben 
al fons del cor.


Amb rostre reblit de retalls i, 
de verms, n’has decidit passejar-te pel món i, amb aquest estat rabiüt i, perniciós, només en copsaràs ornamentar la teva vida de fongs.



De la nostra garlanda purpúria, avui, des d'en feia temps,
he assolit agafar-ne
imatges i, fotografies que creia perdudes i, en recuperar-les a sobre d’elles, n’he escrit algunes estrofes sortilleres.







Adela Payá i Prats
              📃