JAVI SUPERSTAR
CAMINANT PER LES
SERRES....!
A l’horabaixa les llums
s’empal·lideixen,
els ocells tornen al seu
nierol, mentre et cerco
entre les obagues naixents.
Arreplegat en una raconada
tot ajupit, en fregar els teus
muscles, te n’has esvaït com
núvol vaporitzat.
Una paridòlia barrejant-se
amb un esbarjo de lluminàries,
ha dibuixat el teu cos en un lloc
on no hi era,
i, ara una mica desconcertada
em perdo entre senderols
obscurits.
No cal arremetre contra
ningú, el cervell de vegades
ens juga males passades,
i, on creiem que hi eren
les persones, te n’adones
que rauen criatures de la
natura, que es diverteixen
amb jocs enginyosos.
De tornada a la llar, amb peus
cansats i, amb llambregades ja
un poc distorsionades, pregues
per no entrar-hi a uns altres
indrets desconeguts, i obrir-ne
sense voler, uns altres portals.
Una merla amb plomatge
negre i, bec esgrogueït
em cantusseja
una dolça cançoneta,
i, com guia del meu senderol,
se n’ha fet càrrec
d’assenyalar-me el meu camí
de regrés a casa.
Ja en tinc de companyia
i, agraeixo a l’aucell
el seu empeny
per no deixar-me'n a soles.
Adela Payá i Prats
🐦
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada