REBLITS DE FOSCÚRIES...

LOS DIABLOS DE AMARANTE
( PORTUGAL )

Dos figuras oscuras como
la brea y de aspecto pagano.



                        
REBLITS DE FOSCÚRIES...!


S'ha gronxat en molts
balancins diferents;
cels de tonalitats diverses
n'ha clissat amb ulls oberts;
nuvolades amb formes
canviants, les ha observades
com es trasmudaven;
i, aquella bruixa que un jorn
hi va pujar a les seves
terres, un conjur benaurat
li'n va atorgar, perquè no
caigués a mans dels qui
acoloreixen la vida de rovell.



Malgrat els filferros que els
bandegen, boques amb queixals
esfilagarsats,
van retallant-los de mica
en mica i, ja només els resta
agrunsar-se’n força acoblats
i, avenir-se’n de mots
harmoniosos.



Ha frisat amb neguit, el no
poder gaudir-ne dels efluvis
amorosits i, com un boig desficiós, ha calcigat pels senderols reblits d’arenes movedisses.



Se n’ha balancejat com pèndul
de rellotge, en un tic-tac clandestí;
allargassant hores, minuts i, segons per tal de posposar-ne el seu decés i, ara abillat amb hàbits de monjo n’ha pactat 
una vida menys escurçada.



Els diantres que voletegen 
arran seu hi són impacients 
per arravatar-li’n la seva ànima.
N’haurà de pactar amb ells novament, per a que li
regalimen eixe temps precís 
on pugui recuperar la seva consciència adormida.



Les estimes són l’únic viarany 
per a retrobar-s'hi amb ell mateix i, d’una vegada per totes, poder alliberar-se’n del pes de les malastrugances i, de les batutes dels barrufets colonitzadors.







Adela Payá i Prats
            👿