PETONS ESCAPOLITS ...

JUAN C MONTERO




                                 

PETONS ESCAPOLITS ...!



Òsculs descosits de boques
desdenyoses, no s’hi volen
estar a les esplugues fosques.


En fan saltirons als aiguamolls
enterbolits i, enllà emplenats
de tarquim s’enjogassen.


Entre gambirols i, més
acrobàcies, s’endinsen
als musells de les granotes,
que intermitentment rauquin.


Menjats i deglutits pels gripaus,
reneixen com flors marronoses
en mig de les aigües.


Tothom hi queda bocabadat en
contemplar florades de
carabrú amb flaire de sàndals.


Repoblació de besades 
a les valls, en ser refusades per aquells incapaços de
mantenir-les ben vives.


Hiverns d’escalfor als cossos
tendrívols dels qui han après
a orquestrar petons amorosits.









Adela Payá i Prats
               ☘