 |
Pieter Bruegel The Elder (1525-1569) |
SENDEROLS
D’INFANTS...
Li’n va regalar
mèrvels
de cristall per
poder-ne
jugar al joc de
bales
tots dos plegats.
Li’n va ensenyar
a muntar
en bicicleta i, a
grimpar
pels arbres, i
també volia
oferir-li’n els
seus llavis
de molsa infantil,
per
practicar-ne
besades de films
antics.
També se la va endur
a les
barrancades, a
posar-ne
en acció
l’esbarjo de fer l’harca
i, van acabar amb
molts bonys
al cap.
Al pòquer la va
iniciar en
aquelles
vesprades d’estiu, sols
que en comptes de
diners, empraven
petites pedres
arrodonides.
Infantesa de
benastrugances
hi van assolir
durant uns
quants anys,
...Després al llarg
del temps, s’hi
van perdre i,
des d’aleshores
que cap dels dos
no sap què se
n’ha fet de les
vides d’ambdós.
Ara ella, somriu
i se n’adona
de quanta
felicitat hi van gaudir
els dos alhora,
sense proposar-s’ho.
Una amistat
reialment
profunda i, sense
cap propòsit,
amb ànimes
emplenades
d’innocències i
de pureses.
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada