AQUELL ESTRANY MIRALL...!
Et miraves al davant de l’espill
vell, de la besàvia, amb cristall
de trencaclosques,
on el teu rostre es veia esquarterat,
dividit entre molts bocins.
I, feies esclafir el riure de bell nou, et contemplaves a trossos, mai sencer i, en fer-ho jo, no semblava el mateix.
Parlaves de presagis i, de mal auguris, n’eres una mica supersticiós i, acabaves sospirejant entre falòrnies, girant el mirall contra la paret.
Tanmateix, entonàvem cançons del nostre temps, et volia treure del cap els teus mals pressentiments, de sobra sabia que n’eres força intuïtiu.
I, tot un encert...Tu, en tenies raó...!
La teva capissola n’era
un reguerol de molts bonys
amb filaments que hi
semblaven potes d’aranya.
S’hi varen menjar el teu cervell i, vas embogir,....Millor així, perquè quan hi vas marxar del tot, segur que ni te n’adonaries.
Em vas deixar esfereïda i, en
reflectir-me a sobre d’aquella lluna,
ja ni em clissava, només et veia a tu preguntant-me:
Nena, on sóc..?
Potser n'estic endintre
del mirall ...?
Aleshores el vespre es convertia
en un devessall de llagrimons...!
Adela Payá i Prats
😭
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada