ULLS DE PUNYAL...

ULLS DE PUNYAL...!



A la cantonada del carreró
amb gots escumejant de cerveses, a la festa dels dissabtes n’hem coincidit.


De mirades captivades
ens hem sotjat;
de paraules silents ens hem
emmudit;
de reguerols de ruixims 
n'hem envernissat les nostres galtes.


Tanmateix, res no hem garolat;
el pesar n’era immens;
els records s’amuntegaven uns
al damunt dels altres;
l’abandó es multiplicava
per milers i milers d’absències;
les mans es feien tremoloses
i, el cor bategava amb cops
arrítmics.


Cap mot no n’hem pronunciat;
cap gest no n’hem bellugat;
cap tacte no ens ha assuaujat 
les pells;
tan sols, ens hem esguardat
i, en aquell reflectir-se’n en 
miralls d’antany, hem fet esclafir els vitralls de les ninetes.


Malgrat que cavil·làvem 
que tot ho trasmudaríem 
per les tendreses, 
el desconsol se n’ha
engrandit de més i, més esgarrifances, 
i, en girar-nos d’esquena, 
cadascú n’ha prosseguit 
el seu viaró amb punyals 
d’ulls si cal força emmetzinats...!






Adela Payá i Prats
              🗡