UNA RODA BEN RODONA...!
S’arrenquen flors per exaltar
raconades de formosor i,
s’omplin gerros de bellesa
exhausta,
i, en eixe anar contemplant
les seves consegüents marcides, ornamenten morts empal·lidides.
Entre espigues de negra lluna
s’hi trenen besades cargolades,
i, un estel atemorit espurneja
de llums titil·lants.
Oreigs de nits tremoloses,
udolen absències d’estimes,
i, entre gramalles obscurides,
a les dolces florades, les seves
petalines, les hi són arravatades.
Besades acolorides per un cel
entenebrit voletegen, on unes mans de safir amb bufits de sortilegis, a totes elles, les han convertides en esquerdills.
Fusionats en esfèrules blaves ens hem irradiat de guspires clamoroses,
i, en esclatar a la terra com llavoretes malves, ens hem disseminat.
Des del fons de la gleva, de bell nou, rebrollem amb tiges i, flors adamantines i, aquesta vegada, en un mateix pom, hi som tots dos agemolits..!
Adela Payá i Prats
🌾
raconades de formosor i,
s’omplin gerros de bellesa
exhausta,
i, en eixe anar contemplant
les seves consegüents marcides, ornamenten morts empal·lidides.
Entre espigues de negra lluna
s’hi trenen besades cargolades,
i, un estel atemorit espurneja
de llums titil·lants.
Oreigs de nits tremoloses,
udolen absències d’estimes,
i, entre gramalles obscurides,
a les dolces florades, les seves
petalines, les hi són arravatades.
Besades acolorides per un cel
entenebrit voletegen, on unes mans de safir amb bufits de sortilegis, a totes elles, les han convertides en esquerdills.
Fusionats en esfèrules blaves ens hem irradiat de guspires clamoroses,
i, en esclatar a la terra com llavoretes malves, ens hem disseminat.
Des del fons de la gleva, de bell nou, rebrollem amb tiges i, flors adamantines i, aquesta vegada, en un mateix pom, hi som tots dos agemolits..!
Adela Payá i Prats
🌾
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada