UN COP DE MÀ...!

AVIARS BLAUS


                             

UN COP DE MÀ...!



Estimat ésser d’atzurita,
no puc ja sostenir-ne aquesta
foscor què es perllonga en el
temps, de més i més ombries.


Eixa pesadesa cada vegada
més feixuga, que et fa albirar
els malsons ja fets realitats;
les estridències més altisonants
que de cop i volta et rebenten
les oïdes.


Els sarcasmes dels prepotents,
que tot ho emmidonen de
calamitats i, de destrosses;
les injuries, d’aquells que han
invertit els seus diners en segar
vides humanes i, en escampar
ungüents enrogits a sobre
de la gleva.


Estimat ésser d’atzurita, avui
el jorn n’és pigmentat de gris
i, de cendres, potser la meva
ànima, hagi arribat al seu límit,
al seu llindar del patiment.


N’hi ha un cansanci, 
un fàstic abissal per tot allò 
que rellueix d’injustícies;
un vomitejar continuat en advertir com s’agredeix a la pròpia vida.


Avui, n'hagués volgut marxar
a un altre lloc, on poder 
netejar-me'n aquestes imatges bestials de tot el que hi hem de contemplar amb llambregades espantadisses, cada dia de les nostres existències.


Aquest maltractament 
continuat, i de seguit, 
no es pot suportar,
i, menys encara quan uns 
fanàtics, vassalls dels monstres, s’han capficat en reblir-se 
les mans de monedes
a costa d’assassinar éssers humans.


Estimat ésser d’atzurita.
Si us plau,
un cop de mà...!





Adela Payá i Prats
              ⭕