PINTOR: CHRISTIAN SCHLOE
ELS FILMS CÈLICS...!
Els cels de formes canviantsveure-les.
al llarg dels anys, m’han
relatat un reguitzell d’històries.
Contes de fades i donyets que
arramblaven joguines i, les
amagaven endintre dels núvols.
Ninetes desaparegudes que un
jorn lluïen al cel en formes de
nuvolades...i tu, ploraves en
Mestresses grans i, malgeniudes
què s’hi passejaven pels corriols
de les ciutadelles gresolades.
Des d’allà dalt encara s’atrevien
a il·lustrar-te’n amb llibres en blanc
i, negre sense cap dibuix.
Desfilada d’objectes perduts, que
arreceren en arquetes d’alabastre
i, tot allò que ni imagines.
Familiars a sobre d’animals antics;
l’avi patern, que mai no el vaig conèixer,.tan alt com una palmera.
El besavi patern que tocava el violí
i, què el sents més a prop teu, home rústic, què en feia cadires de boga..
De vegades el trobo assegut i em diu:.segueix guardant-me l’instrument musical i, aleshores escolto a les meves oïdes una melodia.
L’àvia materna què em va regalar
la casa on visc...I també l’àvia paterna.que sempre em bonegava.
Tots parlen i, van abillats amb vestimentes.esclarides.. L’avi català què en té cura del.nostre arbre familiar i, em mira i, somriu.
El pare que igual s’està al cel que a la.terra, què em diu que s’hi sent perdut; la mare que no el perdona i ell, d’ací per allà.
I, tantes valls envitrallades, personatges què em saluden i, que ben bé els he oblidat o no me’n recordo d’ells.
Als firmaments de tant en tant, en fan retransmissions de velles filmoteques i, tot just, aprofito per dona- ne comiat a tothom.
Adela Payá i Prats
🎥
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada