LA NOSTRA LLAR...!
Des del nostre santuari
vegetal, asseguts a sobre
d’un rocam,
contemplem la coveta
menudeta, què des d’enllà,
rellueix com un confit
de glassa.
D’ametlla garrapinyada
hi semblen fetes les pedres
que la configuren;
la teulada, una birreta de xocolatines;
i, la xemeneia, un lloc per
cuinar-ne un grapat de
caramels.
A la bancada d’enfora,
tots dos plegats, a les nits,
ben embolicats, apugem
les nostres ullades als eteris
amb escales policromes,
on ens esperen a l’estel que
per tot dos, ens estan bastint.
Un caliu de foc encès
a dintre ens aguaita i,
del roquissar davallem
apresarats amb ganes
d’escalfar-nos i,
d’abraçar-nos entre
espetecs de flamarades.
L’últim en arribar, pagarà penyora...Riallades...!
Adela Payá i Prats
🤣
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada