UN PESAR...

Paul Ranson (1864-1909 )

“ Dona Plorant “

UN PESAR...!



Sí ens haguéssim arrapat
tots dos plegats, de confiances,
de sinceritats i, de tendreses,
un altre gall ens cantaria.


Però vas escollir els camins
dels simulacres, 
els de les vagues subtileses i, 
tot hi va quedar emmascarat 
de tuls, cada vegada,
esdevenint-se més foscos.


Sí les paraules haguessin lliscat
com rierols diamantins i, 
no pas com aigües estancades, una altra existència ens hagués dut de la mà a tots dos alhora.


N’hi ha com una reverberació
de mots altisonants, rumbejant
per les gorges, fent clatellades
a les oïdes dels qui s’aventuren
a fer-ne nous descobriments.



Sí no haguessis enrotllat madeixes que s’embullien de voltes i, revoltes,
confonent-se les unes amb les altres, més claredat hagués enllumenat els nostres cossos.


Tot i així, et vas decantar per
ombrejar amb llapiceres de carbó el que s’hi apressava 
per llampurnejar de nitideses i, 
una oreneta als eteris
s’enfilava...Al seu bec, enduia regalims perlats d’una muller consirosa.






Adela Payá i Prats
              ☀️