VELLS HUMILIATS...

Cecilio Pla y Gallardo
( 1860-1934 )
Home en la platja




                                   

VELLS HUMILIATS...!



Humiliats de totes totes,
per haver-ne d’envellir 
amb una pensió  mínima,
i, sentir-ne alhora pregonar
als polítics: que n’hi ha de 
sobralles  d’ancians.



Potser els qui hi aboquin 
aquesta tirallonga de nicieses 
als espais, fent rebuigs de la vellesa,  ja hagin trobat l’elixir
de la jovenesa.




Tota una vida regalant hores 
a la reialesa, amb vestits d’esclau, fitxant amb cartons a dintre d’un rellotge, per a rebre una mísera paga de jubilat.




Sobreviure amb engrunes i, difamats pels pusil·lànimes, per haver-ne arribat a vetust i, tanmateix, haver-ne de suportar
una manca de respecte inaguantable.


En temps ancestrals les persones grans n’eren considerades com símbols de saviesa,
com icones de dignitat, però mai com ara, n’havia escoltat tant de despreci i d'odi.







Adela Payá i Prats