 |
| IMATGE: WWW.GOOGLE.COM |
LLIÇONS DE
MODÈSTIA...
Has poblat les
airines
de mormoleigs i,
volent-ne
recollir el
rondineig
de les paraules
vessades,
te n’has sotjat a
sobre
dels pentagrames
amb
preludis de
silencis.
Volent-ne
estiregassar fils
de núvols
enrossits, per
poder-ne enganxar
mots
amorosits, el
galet d’un
aligot se’ls ha
menjat.
Cadascuna de les
teves
ostentacions es
diverteixen
en fer simulacres
d’invisibilitats,
potser, anhelin la teva
submissió d’ésser
modest.
Has acolorit
paisatges
envermellits amb
el teu nom
i cognom, vols
que tothom
se n’adoni de que
existeixis
al món, però
cornetins
amb sorolls
trepidants, han
fet esborralls
dels qui ansien
relluir amb
rètols pomposos.
Capficat en
recrear-te
a tu mateix una i
altra
vegada, al damunt
dels
escenaris, els bufaruts
amb els seus
remolins
tot ho han
escombrat.
Per on trepitges
els
elements de la
Terra
ja han pactat
tots alhora,
de llevar-te’n
els teus
fums de
grandesa...!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada